Ja em perdonareu aquesta entrada tan poc canònica, però no me n'he pogut estar. I com que el subtítol del bloc indica: "crítiques de cine i molt més", doncs apa, cap problema. L'entrada correspon al "molt més".
El cas és que m'encanta Antònia Font i després d'haver parlat tantes vegades de Clint Eastwood en aquest bloc, després d'haver manifestat l'admiració envers algunes de les seves pel·lícules (que m'han fet abandonar definitivament indesitjables prejudicis previs), no puc evitar sentir-me totalment identificada amb aquesta cançó. M'ha semblat que no era desencertat fer aquest homenatge a Eastwood i, alhora, manifestar que estic ben contenta per la fresca renovació de la música en català.
Si algú no coneix la cançó, que l’escolti bé. La trobo terriblement inspirada.
